PSICO CAT: L'ENTREVISTA CLÍNICA


  • L'ENTREVISTA CLÍNICA


Continguts de l'entrevista:

  • Història i conceptualització del problema.
  • Tractaments previs i actuals. 
  • Motivació, objectius i expectatives del pacient. 
  • Recursos i limitacions per a fer front el problema. 
  • Història personal. 
  • Situació familiar. 
  • Altres. 

Tipus d'entrevistes: 

  • Entrevista no estructurada: Les preguntes no estan previstes inicialment. 
    • Avantatges: Flexibilitat, observar pensaments i accions del pacient, contrastar la informació verbal amb la no verbal. 
    • Desavantatges: Es poden deixar problemes sense analitzar, escassa validesa i flexibilitat, Necessitat d'altres tècniques d'avaluació.
  • Entrevista semiestructurada: Previament elaborada, però amb alguna pregunta lliure. 
    • Avantatges: Bastant flexible, combinació de preguntes obertes i tancades. 
    • Desavantatges: No s'aprofundeix totalment em la problemàtica del pacient, es poden deixar problemes sense tractar.
  • Entrevista estructurada: S'administra una entrevista tancada i eleborada previament. 
    • Avantatges: el psicòleg porta el control de l'entrevista. Propietats psicomètriques bones i poc biaix. 
    • Desavantatges: Rigidesa, el pacient es veu obligat a donar informació que no vol, poc natural i nul·la flexibilitat. 
Recollida de la informació durant l'entrevista:
  • Explicar al pacient que prendrem notes i el motiu pel qual ho farem. 
  • No oblidar el pacient, el més important és que l'escoltem i que l'antenem. 
  • No obsessionar-se a anotar tot el que el pacient ens diu. S'ha d'aprendre a anotar el més rellevant de tot el que el pacient ens comenta, de manera molt esquemàtica perquè no deixem d'atendre'l. 
Habilitats per l'entrevista:

Sinceritat, acceptació, comprensió, interès, calidesa i respecte. 

  • Clima de calidesa: controlar les actituds negatives, mostrar les positives. Transmetre una actitud autèntica, sincera, honesta, tolerant i acceptació incondicional. 
  • Habilitats no verbals: veu suau i ferma, assentir amb el cap, velocitat moderada de la parla, cos relaxat, gestios ocasionals amb les mans, somriures intermitents, postura corporal adequada i dirigida cap al pacient, miar amb seguretat i directament als ulls del pacient, fer ús de l'expressió facial, etc. 
  • Coneixement d'un mateix: tenir un bon coneixement d'un mateix fa que puguem identificar i controlar els sentiments que són apropiats. Saber controlar les expressions. 
  • Habilitats per a preguntar: Evitar el per què, combinar preguntes obertes i tancades, no interrompre, fer preguntes clares i intel·ligibles per al pacient. 
  • Dirigir l'entrevista: el pacient no pot dominar l'entrevista. 
  • Reforçar el pacient: tant verbal com no verbal durant el llarg de tota l'entrevista. Per exemple: "ho estàs fent molt bé"
  • Mantenir la interacció: escolar activament i respondre activament a les conductes tant verbals com no verbals del pacient al llarg de tota l'entrevista, contribuirà a mantenir una interacció fluïda entre el pacient i el psicòleg. 
  • Resumir: és important que el psicòleg de tant en tant resumeixi la informació que li ha proporcionat el pacient fins el moment. Serveix per confirmar que el psicòleg entén correctament tot allò que el pacient li comunica, i a més dóna la oportunitat en el pacient de revisar el que ha narrat prèviament, pot corregir i afegir nova informació. 

Habilitats de comunicació del psicòleg:
  • Tècnica especular (eco): Facilita la conversa, expressar una frase similar o repetir l'última frase com si fos un mirall. 
  • Donar la paraula: Frases que moestre interès "continuï, si us plau", "Que més se li acudeix?"
  • Comentaris confirmatoris: Per encoratjar al pacient a continuar el seu discurs. Expressa aprovació, per exemple "Té vosté raó, jo també crec que els problemes de la son tenen a veure amb la falta de rutines diàries"
  • Realimentació comunicacional: Informativa (repetir el que el pacient ha dit per assegurar-nos que hem entès bé), així l'altre persona verifica si la informació està sent rebuda correctament, pot corretgir o afegir, per exemple "si no he entès malament, diu que les coses es van complicant quan...". Del comportament (dir-li en el pacient les reaccions que produeixen en ell les seves paraules i el seu comportament (no verbal)), "quan desvia la mirada ievita el contacte ocular la seva muller sent que l'exclou de la conversa". 
  • Aterratge en paracaigudes: si el pacient no planteja un tema necessari de tractar, el psicolèg ho fa de forma sorpresa i directa perquè el pacient hagi de fer-li front de manera inevitable. A vegades ajuda a desbloquejar una situació.  

Errors més freqüents en les entrevistes:

Biaixos promoguts per l'entrevistador:
  • Efecte halo: l'entrevistador pot tenir una tendència a formar-se una impressió general d'un pacient basant-se únicament en una peculiaritat o característica i obviant-se d'altres. Això pot comportar considerar el pacient d'una determinada manera i no voler anar més enllà. 
  •  Primera impressió: poden influir en els judicis que es fan més tard, pot passar perquè es fa una inferència erronia en el primer contacte. A partir d'aquí, l'objectiu de l'entrevista pot anar únicament dirigit a obtenir informació per a confirmar la inferència. 
  • Error lògic: una característica específica del pacient pot portar a l'entrevistador a jutjar altres incorrectament fent ús de la seva lògica. 
  • Atribució de la causa: l'entrevistador pot inferir subjectivament els motius de la conducta del pacient basant-se únicament en impressions personals. 
  • Error de generositat: avaluar una conducta de manera més positiva del que en realitat és. 
  • Altres: que el pacient dirigeixi l'entrevista, ser inflexible, fer varies preguntes el mateix moment, evitar tractar àrees, etc. 

Biaixos promoguts per l'entrevistat:
  • Presentar una imatge favorable d'un mateix, distorcionar la realitat, etc. 
  • Informaes retrospectius inexactes, per exemple informació de fa anys, inici de símptomes, etc.


Resultado de imagen de entrevista psicologica












Comentarios