PSICO CAT: DOLOR CRÒNIC

El dolor crònic està influït per, elements motivacionals, cognitivo-avaluatius i fisiològics. Els problemes més freqüents són la depressió, ansietat i discapacitat. S'haurà de descriure el dolor per la intensitat, localització i aspectes qualitatius. 

Instruments d'avaluació en el dolor crònic:

• Pensament catastròfic: és una orientació negativa exagerada cap el dolor, té tres dimensions: rumiació (pensar sempre en el dolor), magnificació (exagerar l'amenaça del dolor) i indefensió (creure que no es tenen recursos). Com més pensaments catastròfics, més discapacitat, dolor i problemes emocionals. S'avalua amb el PCS (escala rumiació, magnificació i indefensió).

• Por-evitació: por excessiva i irracional al dolor. És com una fòbia al moviment. Com més por més evitació i més aïllament i depressió. Avaluada amb TSK. 

• Estat d'afrontament: avaluat amb el qüestionari CPCI (11 tipus d'estratègies). 

• Autoeficàcia: la confiança que té un mateix per controlar el dolor o els seus efectes. Avaluada amb escala ASES segons capacitats en un mateix.

• Estat d'ànim: el model diàtesi-estrès explica com es relaciona la depressió i el dolor. La diàtesis és el conjunt de factors de naturalesa psicològica que predisposen a patir depressió davant del dolor. Avaluar la depressió amb el BDI. 

• Funcionament físic: la mesura en que el dolor interfereix en la vida del pacient. Avaluar interferència a la vida amb MPI.

• La motivació del pacient: mitjançant l'entrevista podem avaluar què motiva al pacient a seguir el tractament i recuperar-se. S'avalua amb la mateixa entrevista. 

• Valoració global de millora: avaluar durant el tractament l'evolució del pacient.