PSICO CAT: TRASTORNS DEPRESSIUS

Estat anímic que pot arribar a ser una malaltia psicològica que es caracteritza per una gran tristesa, decaïment i pèrdua d'interès per tot. 

DEPRESSIÓ MAJOR

Estat d'ànim: Enorme tristesa i desànim, amb la possible pèrdua d'interès o plaer per quasi totes les activitats. 

Evolució: Es realitza per fases, amb consciència de l'aparició del trastorn i consciència que hi ha canvis en la conducta i els sentiments. 

Quadre clínic: Manifestacions d'intensitat elevada que generen un deteriorament en el funcionament del subjecte per les freqüents recaigudes o episodis recurrents; tant en els àmbits de la seva vida (nivell professional, familiar i social) com en un mateix (què sent, què pensa...). 

DISTÍMIA

Estat d'ànim: Humor depressiu durant la major part del dia, que es caracteritza per un malestar psicològic i desànim general, associat a símptomes d'ansietat. 

Evolució: Generalment segueix un curs crònic, el subjecte no es conscient dels canvis. Una presència d' almenys durant dos anys. 

Quadre clínic: Els símptomes no són tant intessos que en les depressions, apereixen gradualment, per la qual cosa, el subjecte té la sensació d'haver estat sempre així. Sol anar associat a,b símptomes d'ansietat. 

Teories relacionades amb la depressió:

• Teories conductuals: Canvis bruscos en l'àmbient amb pèrdua de reforços (familiar mort, pèrdua de feina, etc.). Dèficit en les habilitats socials, per tant, no es facilita l'obtenció de reforços. Baixa taxa de conductes positives com efecte de la mateixa depressió. 

• Teories cognitives:
• El model de Beck: 
• Visió negativa de si mateix "sóc un fracàs", del món en què es mou "no hi ha llocs de treball" i del futur "no hi ha solució". 
• No s'adona dels errors cognitius que comet sistemàticament. 
• Distorsions cognitives: pensament polaritzat, sobregeneralització i abstracció selectiva.
• Pensaments automàtics negatius. 
• Té en compte que la manera en que percep les situacions provoca passivitat que afavoreix els resultats desafavorables. 

• El model de Seligman i la reformulació d'Abramson:
• Seligman:
• Indefensió apresa: La persona es deprimeix per la viviència repetida de situacions negatives que experimenta com a incontrolables i generalitza aprenent que no té cap control sobre la seva vida, produint sentiments d'inseguretat i desesperança, actitud passiva i conformista. 
• Abramson:
• Va incorporà el concepte d'atribució. Tendència a elaborar atribucions internes, estables i globals per als fracassos i externes, inestables i especifiques per els èxits. Això provoca més pèrdua d'autoestima.

• El model d'Ingram:
• Atenció autofocalitzada (dirigeix l'atenció cap a un mateix) el que contribueix al desenvolupament de la depressió i, també al seu manteniment. 

Instruments d'avaluació de la depressió:

Entrevista estructurada:

• DSM-IV: Entrevista clínica, símptomes essencials de cada pertorbació. 
• DIS (Diagnostic Interview Scale): permet diagnosticar tenint tota la vida del pacient i especifica l'estat actual dels símptomes i si estan remetent. 

Escales clíniques:

• CID (Clinical Interview for depression): permet fer preguntes a discreció, dues escales: una de depressió i l'altre d'ansietat. 
• BDI (Beck Depression Inventory): autoinforme que avalua la intensitat dels símptomes depressius. 
• HRSD (Hamilton Rating Scale of Depression): avalua la severitat de la depressió.